dissabte, 7 de març de 2015

El noi d'abans de dinar




Abans de tornar a casa, passa pel forn de pa on compra els dolços des de fa anys. Obre la porta de fusta fosca, que fa sonar una campaneta i fa sortir la pastissera de la rebotiga. Ella, quan el veu, ja estén el paper brillant de color crema.

Ell s’acosta al taulell per estudiar les varietats de pastissos del dia i es decanta pel de llimona. La pastissera l’agafa amb cura utilitzant una paleta platejada i el col·loca a sobre del paper que ha preparat.

Després, ell es concentra en les mans de la pastissera que, amb una destresa que l’aclapara, fa passar un cordill prim blau marí pel voltant del paper i crea una successió de nusos que, sense arribar a tocar el pastís, el deixen embolicat i suficientment amarrat com per no deixar-lo escapar. Tot seguit el situa a sobre del taulell i ell busca els diners a les butxaques dels texans. Es guarda el canvi i surt de la botiga.

Camina amb els dits polze i índex pinçant el llaç que la pastissera ha elaborat a la part superior del cordill. Aquest llaç enmig dels dits és l’única unió entre el pastís i la resta de món i el vincle es converteix en un punt immòbil de l’univers. Els seus dits són un eix comparable al del pèndol de Focault i el pastís queda suspès a l’aire envoltat per una bombolla que no permet que res el toqui.

Avança lentament i procura no xocar amb ningú ni entrebancar-se amb res. Puja les escales de l’edifici i entra al seu pis. A la cuina, agafa unes tisores i talla el cordill bau marí.

Cap comentari:

Publica un comentari